Roser silvestre

El roser silvestre (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com a gavarrera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que la trobem a tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, el podem trobar localitzar a tota la seva superfície.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Ecologia 3 Descripció 4 Composició química 5 Usos medicinals 6 Accions farmacològiques 7 Toxicitat 8 Observacions

Etimologia

El nom d'aquesta planta, Rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicament una transcripció d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa "roser caní". Popularment era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s'utilitzava per a guarir la ràbia.

Ecologia

Aquesta planta creix a àrees amb clima temperat com a terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten a boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. La Rosa canina floreix al maig però al juny encara es pot veure la planta amb flors. I pel que fa als fruits, maduren a finals d'estiu i durant la tardor.

Descripció

Detall de la flor

Fulles i una flor a Castelltallat

Arbust caducifoli de 1 a 4 metres d'altura amb una tija llenyosa i un color que oscil·la entre el verd i el marró. La seva rel és axonomorfa, ja que té una principal i la resta són secundaries, ramificades a prop de la superfície. La rosa silvestre és llarga, prima flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes. Pel que fa a les fulles, cal dir que son compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i serrat. La seva nervadura és pennada i la disposició de les fulles en la tija és esparsa. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades les trobem agrupades en raïm de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes amb un calze format per 5 sèpals verds, gamosèpales i de 10 a 22 mm de longitud. Té bràctees ovals de 10-50 x 3-15mm amb un marge amb petites dents i glàndules. La corol·la també està formada per 5 pètals amples i escotats al final, són dialipètals. Son de color blanc o rosa i mesuren 15-23 x 16-20 mm. L'androceu, és a dir, l'aparell sexual masculí de la flor, està format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu és pluricarpel·lar, té l'ovari súper i presenta una gran quantitat de pels blancs i sedosos. L'estil és glabre i l'estigma cònic. Els fruits son cinoròdons ovoides, de color vermell intens constituïts pel receptacle de la flor carnós. Estan coronats per restes de calze i a l'interior apareixen uns 10 – 20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada són els fruits (cinoròdon), els pètals i les llavors. A vegades s'utilitzen les fulles i les flors.